"- Però vindrà altre parella amb nosaltres?
- Si, avui si.
- Però ells també van junts?
- Si, en Harpreet per a en Tomasz és com tú per a mi.
-
Un germà gran?"
Així començava el nostre segon dia junts.
Soc la Tamara i el meu mentorat és en Fran, un noiet molt mogudet d'Argentina que té 11 anyets, ell molt bromista i jo molt riallera, penso que fem, com diu al títol, l'equip dels somriures.
El nostre primer dia, va ser un moment en el que contava molt el nostre primer contacte, el com seriem entre nosaltres i sobretot quines coses ens agradaven a tots dos i veure que podriem arribar a fer junts.
Vaig pendre un café amb la seva mare, tot rapidament ja que el meu nen es molt inquiet i de seguida té ganes de fer coses, així que vam anar a la biblioteca, perque plovia bastant i vam apuntar en un paper tot el que ens venia al cap per fer junts.
I avui, el segon cop que hem quedat, no hem anat pas sols, en Tomasz i en Harpreet ens han acompanyat a la gossera de Tossa de Mar a passejar els pobres gossets abandonats i rescatats allà.
Ha sigut molt entretingut, hem rigut molt, ens han tocat gossos petitonets i maquisims, dolços com la mel!
Ens hem anat coneixent una mica més entre tots quatre i quan hem acabat de passejar els gossets i els hem tornat, ens ha fet una mica de llastima, això ha fet que els nostres nens prenguessin coneixement de l'importància de mantindre les nostres decisions a la vida.
Hem dinat una miqueta al parc que hi ha allà al costat i hem jugat una mica a la tirolina, de fet, el mentor Tomasz s'ho ha passat més bé que els nens.
Quan he aconseguit que baixessin (jaja) hem estat fent fotos i com erem a Tossa hem aprofitat per a donar una volteta.
Finalment en Fran i jo voliem anar al cinema, pero per manca de temps per qüestions laborals meves hem hagut de marxar cap a casa.
Ha sigut un dia molt macu i encara que estic exhaurida, ja trobo a faltar al meu nervioset petit!
Una abraçada a tots!